Letras
Hi ha vegades que la vida et menja la boca,
i et treu un conill del seu barret de copa.
Sinspira amb el pinzell i ens pinta un Dalí,
ens eriça la pell i ens ensenya el camí.
Hi ha vegades que la vida sembla que ens superi,
i caminem de puntetes per no trencar l'encanteri.
Una nit al teu equip és el Barça de Guardiola,
i ets feliç com aquell nen, quan el juny tanca l'escola.
Quan el juny tanca l'escola.
Parem el temps, no marxis mai,
és tan intens, tan especial.
Tots els moments són un regal,
si ens abracem res ens fa mal.
Amb tu tota la vida,
amb tu jo vull estar fins al final.
Hi ha vegades que la vida ens menja la boca,
tot sembla fet a mida, i ens descol·loca.
Ens torna la infantesa, ens convida la tribuna,
ens regala la tendresa i ens ofereix la lluna.
Hi ha vegades que la vida fa la seva màgia,
i ens cura una ferida amb xarop de nostàlgia,
ens refresca i ens reinicia, ens fa saltar el cor,
ens fa aquella carícia, que despertaria a un mort.
Que despertaria a un mort.
Parem el temps, no marxis mai,
és tan intens, tan especial.
Tots els moments són un regal,
si ens abracem res ens fa mal.
Amb tu tota la vida,
amb tu jo vull estar fins al final.
Amb tu jo vull estar fins al final.
Fins al final.
Parem el temps, no marxis mai,
és tan intens, tan especial.
Tots els moments són un regal,
si ens abracem res ens fa mal.
Amb tu tota la vida,