El Far del Sud

La va trobar a una sala mig buida

Buscant un somni, fugint del dolor

Entrant pels ulls va sentir mil espurnes

Aquella història va canviar-li el món

Va perdreu tot, la partida i la vida

Cada ciutat li esmicolava el cor

Només el far del sud ella es mira

Segueix la flama fins que res no es mou

I empeny el sol tan bruna, tan forta i prohibida

I es descorda la brusa, el seu cos

Un somriure viu

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n

Et donaria amor si ens poguéssim mirar

Et donaria el món si poguessis parlar-me

Ho donaria tot si et pogués estimar

Tantes nits va pagar per tenir-la

Tantes excuses per anar tot sol...

Però cada cop amb un plor la perdia

La llum s'apaga quan la sort es pon

I el seu record s'estima en ciutats adormides

I somnia fins a l'alba el seu far

Sense vida trist

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n

Et donaria amor si ens poguéssim mirar

Et donaria el món si poguessis parlar-me

Ho donaria tot si et pogués estimar

Tremolant poc a poc surt del cine

Sessió de nit, avui ja és l'últim dia

S'endú el cartell, arriba a casa i l'espia

L'habitació es transforma en un món nou

I li escriu cent mil cartes, la busca i viatge

I el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa

Apaga el sol tan bruna, tan feble i prohibida

S'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n

Et donaria amor si pogués ser veritat

Et donaria el món si poguessis parlar-me

Ho donaria tot si et pogués estimar

Et donaria amor... (ah-ah, ah-ah)

Et donaria el món si ens poguessis mirar

Et donaria el món si poguessis quedar-te

Ho donaria tot si et pogués estimar

Et donaria amor... (ah-ah, ah-ah)

Ho donaria tot si et poguessis quedar

Et donaria amor... (ah-ah, ah-ah)

Ho donaria tot si et pogués estimar