Letras
Un cosí de ma mare tenia
Un bufet pròsper a la ciutat
Fa molts anys van enviar-m'hi
Com a jove passant d'advocat
Vaig trobar una cambra senzilla
Una taula, un llit, un mirall
Hi arribava que era nit tancada
Que en alguna taverna del centre s'havia fet tard
Al replà, la senyora Manresa
Passava les hores cosint
Però aquell dia semblava alterada
Va apropar-se, nerviosa, i va dir
"Disculpi, no sap com odio
Venir a demanar-li favors
L'inquilí del tercer aquest migdia
Estava com boig i ara pico i no respon"
A la llum d'un immens canelobre
Vaig obrir-me pas en la foscor
Avançant entre ombres de mobles
Repassava les habitacions
Vaig sentir uns gossos que somicaven
Vaig seguir la pista dels plors
I, senyors, com sabran vaig trobar-me
Un gran heroi romàntic mort al menjador
I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans
Plena de dits que jugaven amb trenes
De postes de sol i donzelles a lloms de cavalls
Poc després l'inspector s'apuntava
El contacte d'un familiar
Un germà que vivia a la costa
Amb qui celebraven els sants
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa
Van tapar-lo amb un llençol blanc
En silenci tothom glopejava
El te verd que havia escalfat la mestra del quart
Un mossèn va pregar un Pare Nostre
Amb un fil de veu mort de son
Al costat, vam reunir-nos els homes
Per mirar de treure el cos
I estirant d'uns turmells sense vida
Vaig sortir d'aquell menjador
La senyora Manresa patia
"per l'amor de Déu, vigilin amb els cops"
Al carrer la carrossa esperava
El cotxer es distreia observant
Uns soldats de permís que cantaven
Sota la llum dels fanals
Vam comptar fins a tres per fer força
Per pujar el cadàver a dalt
Un vent fred va gelar l'aire