Letras
Hi ha nits que el cos parla sol,
Com si el silenci tingués tacte.
El llit recorda el teu pes,
I els llençols sospiren pactes.
No calen paraules quan crema el pensament,
Quan la pell demana allò que el cor no entén.
Et sento sense tocar-te,
Com si el desig fos tren.
Desitjo... la teva ombra damunt meu,
La teva respiració fent-me de veu.
Desitjo... la pressió justa a la pell,
Com una promesa, com un anhel.
Desitjo... que em miris amb fam suau,
I que el temps s'aturi en el primer cau.
Hi ha gestos que no oblido,
Com dits baixant per l'esquena.
Els pensaments s'encenen sols,
I tot l'aire es torna escena.
Camines pel meu cap despullant idees,
Jugant amb foc i metàfores sedoses.
I jo em deixo cremar,
Com cendra que no pesa.
Desitjo... la teva ombra damunt meu,
La teva respiració fent-me de veu.
Desitjo... la pressió justa a la pell,
com una promesa, com un anhel.
Desitjo... que em miris amb fam suau,
I que el temps s'aturi en el primer cau.
Desitjo... sí, desitjo...
Però no qualsevol cos: només el teu ritme,
Només el teu foc... només tu.