Letras
Vaig mirar
set vegades
en dos minuts,
buscant si venies,
Gràcia amunt
o Gràcia avall.
I va ser entre
els senars
i els parells,
quan et vaig veure
travessar corrents.
El sol anava a tota màquina
i jo, que tenia tantes ganes
de la poca llum,
per poc que pugui...
I vam compartir el primer cafè,
que ja era el meu tercer,
i vaig dir-te,
doncs perdona,
però jo el que tinc
és una alegria trista,
i tu,
veig que véns
amb el millor somriure.
La benvinguda era de museu,
per exposar-la i no tocar-la.
I si us plau que ningú faci cap fotografia!
Homer
diu que
quan dos homes
fan via plegats,
un hi veu més que l'altre.
I de seguida
els dos hem entrat
en un combat,
on l'horitzó es dibuixa
però no serà mai pintat.
Circula entre la gent
el mal que duc,
i ara que és l'hora en punt,
faig reunir tots els sentiments
i els dic:
ei mireu,
espereu, espereu!
És veritat que m'heu enxampat,
però doneu-me una oportunitat de més!
A mesura que et miro
perdo una mica més de vista,
i ja no sé si et miro del dret,
i del revés,
si aquesta història
és abstracta
o és sols una lletra de més.
Som dins l'aigua,
i no duem res,
i el blau és tan transparent,
que si em mires
em veuràs el secret.
(porto una ampolla de vi dolç
que ens farà tocar l'infern)
i ara ja sé,
els ulls que vull,
els ulls que vull tenir,
i els que vull veure a venir.