Com un objecte estrany
Caient a l'infinit
Buscant el meu espai
Segueixo el meu instint
He de sortir d'aquí
Lluny de mi, un sol cremant l'horitzó
Desdibuixant els terrats
Vull fugir, creuar nedant tot l'estany
I quan sigui aquí vull
Que arribi l'abril
Quan tot va per mil
Que els sentits se'm disparen
I el dia és cada cop més llarg
Com un iceberg
Que se l'emporta el vent
Cap a aigües càlides
Lliure com l'aire
Desafiaré la sort
No seré un hostatge
Nàufrag aquell, el que no arriba enlloc
On som, on anem
Tirem endavant
Que avui et miro i sento
Coses que no havia sentit mai
Com un planeta estrany
Perdut a l'infinit
No importa el que jo sóc
Importa el que jo faré
Nota aquest sol i tanca bé els ulls
Com a segona pell, la que es toca amb l'ànima
Deixo la ment en blanc, veig un espiral
No tornaré a ser un covard, avui seré valent
Cap més pas enrere, no
Començo a emprendre el vol
Cada cop més alt
Fins on es perd el mal
Lliure com l'aire
Desafiaré la sort
No seré un hostatge
Nàufrag aquell, el que no arriba enlloc
On som, on anem
Tirem endavant
Que avui et miro i sento
Coses que no havia sentit mai
Sóc dins del laberint
Dibuixa una sortida o moriré aquí dins
Agafa't bé, no tinguis por
I agafa't fort, que no estem sols
Deixo la ment en blanc, veig un espiral
No tornaré a ser un covard, avui seré valent
Cap més pas enrere, no
Lliure com l'aire
Desafiaré la sort
No seré un hostatge
Nàufrag aquell, el que no arriba enlloc
On som, on anem
Tirem endavant
Que avui et miro i sento
Coses que no havia sentit mai