Letras
Quan acorrales la pena,
quan glopejes les llàgrimes
i tot es faça humitat i tendresa al got
quan isques de casa sense ganes dun destí.
voldàs una neteja al cor, la resistència viva.
quan sentes la pell de la platja suar amb altres cosos
dels últims carrers amb els nostres noms ja res se sap
ja ningú escriu cors a la pedra
qui poleix la botànica del jardi dels somnis
qui rescata els homes fatigats en el seu camí de terra i pedra
quan alces el puny en alt i brote la boira
i el iaio veja al fons del café una esperança nova,
una glatida perenne, un brindis pels anys
Recorda el temps i la fugida on van deixar el sol darrere
darrere va quedar sense ganes de mirar-nos cara a cara
on la lluita i la sang veuen la mort
on per fí sesgota leterna adolescència i un xiquet empunya una paraula
que jo solte.