Letras
Sona el batec dun país, des de marrec que porto a dins, la identitat i lesperit dun poble pencaire i humil...
Ens poden dir que som del nord ens poden dir que som del sud. Ens poden dir polacs, garrepes o tossuts, sí... ens poden criticar o emplenar dinsults, però mai ens faran creure, que el nostre somni sigui absurd.
No, no... tenim més actitud que això, un sentiment profund i una història que ve de lluny ¡ull! Tenim reclamacions per emplenar molts fulls, i un altre 11 de setembre per muntar aldarulls.
Em bull la sang, quan veig tants, castellans odiant a mort els catalans, i fot pena quan van, despotricant-nos tant, de rucs aquí nhi ha uns quants, tan valents com ignorants.
Catalunya té adjectius, per sentir-se orgullosa, Catalunya té motius per seguir endavant sola. I si allà fora no ens volen fer cas tenim curro, seguir lluitant, fins que baixin del burro.
La història no es pot borrar, vam ser un poble abans que molts altres, que aquí parlem de sempre en català, una llengua forjada al pas dels segles.
Només reclamem el que ens han usurpat, tot un país que un dia va ser nostre. Serem de pau si sens vol escoltar, si no canvia tot despertaran el monstre!
El nostre camí, està ple de pedres, potser hem de seguir, tallant carreteres. Ràbia i esperança rere la trinxera, ni lodi ni els cops ens faran tirar enrere.
El nostre camí, està ple de pedres, potser hem de seguir, tallant carreteres. Ràbia i esperança rere la trinxera, ni lodi ni els cops ens faran tirar enrere.
El batec dun país esperant un altre setembre, el pensament català, rebrota sempre, i sobreviu als seus il·lusos enterradors, tenim raó, contra bords i lladres el meu poble i jo.
Tenim literatura, llengua pròpia i cultura, una antiga bandera i gent emprenedora. Tenim ciutats de moda, pobles que enamoren, que es barregen amb el verd dels camps i es perden entre els pics de les muntanyes.
El mar Mediterrani ens banya, si el sol acompanya el giri safanya i emplena, les costes catalanes, de la Brava a la Daurada, Barcelona, el Camp Nou, les fonts, la ruta Gaudí i la rambla.
Aquí hi ha, bona arquitectura, des de la catedral de Girona al Dragon Khan de Port Aventura. I si mestires som de les més fines cuines que hi ha, li traiem partit fins i tot al pa!
La història no es pot borrar, vam ser un poble abans que molts altres, que aquí parlem de
sempre en català, una llengua forjada al pas dels segles.
Només reclamem el que ens han usurpat, tot un país que un dia va ser nostre. Serem de pau si
sens vol escoltar, si no canvia tot despertaran el monstre!
El nostre camí, està ple de pedres, potser hem de seguir, tallant carreteres. Ràbia i esperança
rere la trinxera, ni lodi ni els cops ens faran tirar enrere.
El nostre camí, està ple de pedres, potser hem de seguir, tallant carreteres. Ràbia i esperança
rere la trinxera, ni lodi ni els cops ens faran tirar enrere.
...
Sona el batec dun país, des de marrec que porto a dins, la identitat i lesperit dun poble
pencaire i humil...