Han de saber partir

Quan vaig entrar a n'aquella casa

Tot pareixia ben normal hi havia

Porros i cerveses i un jamón i tot

I gent que mos donava els que molts d'anys

Però en Toni Josep va obrir una porta

Lo que va veure el va traumatitzar

Quan vàrem haver tornat a nes cotxe, encara

Duia es jamonero amb sa mà

Es pic que va fer tres que em demanaven

Sa cartera i tot lo de dedins, vaig dir

Això serà sa darrera vegada

I de Ciutat vaig agafar es tapins

Sempre hi haurà gent de tota casta

Però abans de valents han de ser vius

Segons quan han de saber dir basta

Segons quan han de saber partir

Primer només volaven es cubates

I tots pareixien molt amics

Però després volaren ses mansiules

Al·lots crec que me n'aniré d'aquí

Sempre hi haurà gent de tota casta

Però abans de presents han de ser vius

Segons quan han de saber fer cas

Segons quan han de saber partir