Текст песни
Vindran els anys i, amb els anys, la calma
Que et pintarà als ulls una mirada suau
Et faran fer un pas i, després, un altre
Seràs tota una experta a tirar endavant
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable
O ja estaràs un pèl mandrosa per buscar
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
Que té acollonits tots els nens del veïnat
I seràs un sac de mals o seràs una roca
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal
I potser no seré el teu amic
Ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç
Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap
Una mala tarda
I potser dormiré abraçadet
A una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets
Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi
Quan no m'enteri de les coses
Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual
Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
I em podran veure somriure una mica per sota del nas
Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
Que em jugo amb la decadència de la carn
Que un raconet del menjador farà d'escenari
I que ningú sospitarà de qui estic parlant
I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
Però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
I em podran veure somriure una mica per sota del nas
I em podran veure somriure una mica per sota del nas