Текст песни
Canta l'òliba, cel impol·lut
Un fogueró s'apaga enmig d'un solar brut
Branques espargides, rates trescant
Calius encesos, ròssecs de carn
Només un infant petit va cridar: "Ha estat ell!"
Assenyalant cap a l'home amb guants de pell
Diuen que el veren, pels afores rondant
Aparcat a una escola, fent-hi guàrdia davant
"Que ningú se li acosti", el mestre va dir
"Feia anys que no gosava venir per aquí
No el mireu als ulls, feis-vos enfora d'ell!
És dolent aquest home amb guants de pell"
La parròquia astorada, escoltava el casiner
Contar el seu sermó i equinoccis d'un temps
"Ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents"
No fa bona llaurada, una arada mal present
Si voleu donar culpes, les hi donau a ell
No us farà contrari, l'home amb guants de pell
"Mirar-se a un mirall és com aclucar els ulls
Ho pots veure ben clar o tot ple d'embulls!
N'hi ha que no s'hi miren per por de veure's a ells"
Va dir una vegada, l'home amb guants de pell
Les síquies van plenes, també els albellons
Bones plogudes deixen bones saons
Una soca ferida de per vida duu senyal
No pot dar bona fruita un arbre quan té mal
Lo mort es podreix, volen els ocells
Ningú no ha vist les mans de l'home amb guants de pell