Текст песни
Hem eixit amb molta pressa de casa
Tu dius: "Sempre anem ofegats"
Jo pense: "Són els 30 graus de València
I l'exigència de la modernitat"
Vas conduint per l'Albereda
Com si corregueres a Le Mans
Et confesse que després de tres voltes
No t'ho dit, però m'he marejat
Has aparcat en un lloc solitari
Escenari de reunions il·legals
Jo amb el mareig i la suor a les galtes
Tu més calmada per la puntualitat
Llavors la multitud hem accedit a la carpa
A on fan la funció equilibristes i mags
No sé per què amb la primera acrobàcia
He sentit ganes de plorar
Potser hui
Serà un dia digne de recordar
I quan passen els anys
No l'haurem oblidat
Potser hui
Serà un dia digne de recordar
I quan passen els anys
No l'haurem oblidat
Hem eixit amb un somriure a la cara
Jo deixe caure un "què bonica estàs"
Tu m'has respost amb la teua elegància
"Hem de vindre més al Cabanyal"
I festegem allà on feien el gel
Fins que la nit ens ha vingut a buscar
En la foscor del pàrquing solitari
Ens refugiem en la intimitat
Perquè hui
Serà un dia digne de recordar
I quan passen els anys
No l'haurem oblidat
Perquè hui
Serà un dia digne de recordar
I quan passen els anys
No l'haurem oblidat
Tinc una col·lecció de records que són com fotografies
Guardades en la memòria
Que no he triat, però he conservat
No hem començat la revolució ni hem descobert un planeta
Però ens hem estimat
Segur que amb això bastarà
No era ninguna data marcada en la cronologia
Però ens hem estimat
Serà un dia digne de recordar