Текст пісні
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat
A mida que els peus li creixen se li fa petit el cap
A mida que creix oblida, inflada de vanitat
Que sota l'asfalt hi ha la terra dels avantpassats
A mida que perd la mida
Es va omplint de presoners
De Robinsons d'estar per casa
Nàufragts enmig del merder
Que viuen vides petites amb petits móns de formigó
Així estan les coses entre Barcelona i jo
Mil perfums i mil colors
Mil cares té Barcelona
La que en Cerdà somnià
La que va esguerrar en Porcioles
La que devoren les rates
La que volen els coloms
La que es remulla a la platja
La que s'enfila als turons
La que per Sant Joan es crema
La que compta per dansar
La que se'm gira d'esquena
I la que em dóna la mà
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
Naino, naino, naino, nau
A mida que la camino sota els plecs del seu vestit
I li repasso les arrugues amb la punteta del dit
Em xiulen les cantonades aquella vella cançó
Que només sabem la lluna
Barcelona i jo
L'estimo nua i sencera relliscant entre els dos rius
Amb les seves fantasies i les seves cicatrius
Me l'estimo amb la fal·lera
D'un caloio enamorat
Perquè és viva i perquè es queixa
La meva ciutat
Mil perfums i mil colors
Mil cares té Barcelona
La que en Cerdà somnià
La que va esguerrar en Porcioles
La que devoren les rates