Dins l'armari hi ha un cadàver recent.
A fora, sobre el llit,
una parella fa cruixir les molles del somier
a còpia de manxar.
Ell, prim, intel·ligent, amb una polla duríssima.
Ella, rossa, prima, té un pírcing al mig dels pits.
Ho fan a la desesperada, com animals.
Ella té la regla
i han decidit posar tovalloles sobre els llençols
per tal de no embrutar-los.
Però les tovalloles ja fa estona que no cobreixen cap llençol
i només emboliquen aquells cossos de tant en tant
i a trossets.
Tots dos van plens de sang.
Ella ja ha arribat a l'orgasme unes quantes vegades.
Però avui vol arribar al límit.
Sempre ha volgut saber on el té, el límit.
S'escorre una altra vegada. I una altra. I una altra...
S'escorre cada deu moviments que fa l'home, més o menys.
Ell, en canvi, sap molt bé on el té el límit.
Per això, abans d'anar-la a veure,
ha esnifat cocaïna per primera vegada
seguint el consell d'una pàgina web.
A fora, el migdia d'estiu cau amb tot el pes sobre el balcó del pis,
sobre la ciutat
i sobre les abelles
que han fet niu en un forat del ferro de la barana.
El balcó del costat té la finestra trencada per un cop de puny.
A dintre, un sicari neteja de vísceres un ganivet
i desa un passaport fals dintre d'una butxaca d'una americana
que penja en un armari.
Del pis del costat li arriba un crit de plaer extrem.
Les tovalloles són al terra.
Una abella torna al niu amb una partícula de cocaïna.
El llit és ple de sang.
Un cadàver recent ha perdut l'americana.
No passa res; com que és estiu...