A veure què en fem

I ara preguntes exactament què està passant

–tu, que ho tenies tot tan lligat–

I dissimules, però crec que ho vas enganxant

Per més que cridis, no respondran

Els monstres de la teva infantesa trista

El cos de professors que et va agafar mania

No els miràvem i se'n van anar

I això, en silenci, s'anava fent gran

Tampoc hi estic molt familiaritzat

Però em temo que és una oportunitat

I ara comences a entendre els pobres desgraciats

Que des d'un taxi van treure el cap

Cridant: "Prepara't, que al final et tocarà

Aprendre a viure i a no culpar

A la verola borda i a la tos ferina

Al papa i a la mama i als crims del nazisme"

I ¿què hi farem si ens vam despistar

I això avançava infectant-nos la sang?

Prova somriure davant del mirall

Que ara tenim una oportunitat

(lalalarala larala larararara)

(lalalarala larala larararara)

(lalalarala larala larararara)

(lalalarala larala larararara)

Vam llevar-nos emprenyats per un soroll

Maleint alguna festa d'estudiants tronada

Quan vam veure un feix de llum, una claror

Avançant entre els llençols, fregant les cames

Vam notar que tremolava la porta del balcó

Abans d'obrir vas comprovar el nus de la bata

Al carrer, entre un immens núvol de pols

Fugien en desbandada animal

Les cançons que no avisaven que mentien

Les frases serioses que ja feien riure

I van deixar-nos aquesta veritat

Que em sap molt greu, però per sempre sabràs

Pots agafar-la o deixar-la passar

Però ara tenim una oportunitat

Tenim una oportunitat

Tenim una oportunitat

Tenim una oportunitat

Ha, ha, ha! A veure què en fem

Tenim una oportunitat

Tenim una oportunitat

Tenim una oportunitat

Ha, ha, ha! A veure què en fem

Tenim una oportunitat

Tenim una oportunitat