Fal·làcia d'amant

Ploraràs al adonar-te

Que aquell aire que ella et dava

Aquell aire, era la vida

Ploraràs plè d'enyorança, el seu fer foll

Que a aquella edat tu censuraves

Ploraràs la ingrevidesa de sa dansa

De peus antics, de polca nua

Ploraràs la menudesa de sa veu

I ploraràs amb plor de gran

Si sa mirada no t'acusa

Quan plorava, pensaràs

Era goig l'ànima infesta

Si el seu abraç n'era el sedant

Ploraràs, ploraràs fidel amant

Ploraràs, ploraràs

Ploraràs de por i de ràbia

Per haver invocat coratje

Quan calia sols ser amant

Sense espasa ni escudan-te

D'un deliri assetjador

Que fins veies en somriures

Esverats temptant favors

Potser hi ha oblit d'hores d'insòlits

Potser hi ha oblit pel frenesí

Oblit del gust de quan tot juga

De quan el seny perd tot sentit

Però aquest plor que ja s'impera

Té bon recer, és exaltant

Com sobirà dins el seu regne

S'otorga estançes i esdevé vital

Ploraràs sota el seu setge

Gestes on vas ser sever

Creien-te farsa acomodada

Creien-te a tu mateix valent

Era sospita de feblesa

I insistires en fingir

Eren maldestres ses paraules

I t'havies d'encobrir

Ploraràs ja sense vida

Doncs l'alè has refusat

I et semblarà una gran fal.làcia

No ser imprudent, fidel amant