Provença

No soc director però em munto pelis

Visc al meu món, no et preocupis

Vés fent camí,no cal que m'esperis

Ja ens trobarem quan menys ho busquis

Estic llevant les veles, ballant al vent

Línies paralleles però no ens creuem

Mai vaig poder arribar a l'hora en punt

Perquè vivíem amb rellotges diferents

I això que escric en realitat

És més per a mi, necessitat

Com aquella nit, quan vam dormir

I sabíem que no ho faríem més plegats

I tot acaba com acaba tot

Com s'omple la pica i es buida el got

Com intentar tornar a posar

La pasta de dents al pot

Tu creies que la vida era un cercle

Un cicle, que sempre torna a començar

I te n'adones que al final

No és mes un viatge en espiral

I quina sort que ens vam trobar

El record que ens quedarà

Com el piti al foc, el gat al gos

Ens necessitem però ens fem mal els dos

I què passarà quan tanqui el bar

On vam fer el primer cafè?

De què parlarem si ens trobem

Un dia al tren?

I què passarà, eh?

I què passarà, eh?

I què passarà, eh?

I què passarà?

I què passarà i perdrà el sentit

Veure una sèrie sense tu al llit

I descobrim que les veritats

També tenen caducitat

I què passarà, eh?

I què passarà, eh?

I què passarà, eh?

I què passarà?

No soc director però em munto pelis

Visc al meu món, no et preocupis

Vés fent camí,no cal que m'esperis

Ja ens trobarem quan menys ho busquis

I toquen les dos del matí i solo puedo pensar en ti

És estrany, no vull tornar, tampoc que et separis de mi

I no et vull veure, però si em vols veure ho deixo tot i vinc

Si em fas un truc, deixo de fer el ruc i tornem al passat abril

I què passarà quan tanqui el bar

On vam fer el primer cafè?

De què parlarem si ens trobem